Informació corporativa

Notícies

<< tornar al llistat de notícies

agost de 2011 - Per: Comunicació

Sis mesos de funcionament de la Xarxa Teleictus entre l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès i l’Hospital Universitari de Bellvitge.

12 pacients han estat atesos amb aquest sistema d’atenció coordinada basat amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Al mes de març, després d’uns mesos de proves , el nostre hospital es va connectar amb l’hospital de Bellvitge a través de la xarxa de telemedicina, per atendre els malalts afectats per un ICTUS.
Aquesta xarxa possibilita que el neuròleg de guàrdia de l’Hospital de Bellvitge, pugui donar suport en el diagnòstic de l’ictus en fase aguda, als metges internistes d’urgències del nostre hospital.
Mitjançant un sistema de videoconferència, el neuròleg de l’hospital de Bellvitge, conjuntament amb el metge internista d’urgències de l’hospital, pot explorar el pacient i valorar les imatges radiològiques, realitzades al nostre centre i enviades per via telemàtica, per tal d’establir un diagnòstic precoç de l’ICTUS i segons aquest, decidir el trasllat al nostre centre de referència que és Bellvitge, o instaurar el tractament al mateix hospital si s’escau.
Des de la posta en marxa ja s’han atès 12 persones  amb aquest sistema, 5 de les quals no van necessitar ser traslladades i van quedar ingressades a l’Hospital, les altres 7 van ser traslladades a Bellvitge per completar l’estudi, podent rebre tractament de reperfusió 2 d’elles.
 
En l’ICTUS la intervenció ràpida és vital
Ictus fa referència a un seguit de malalties (apoplèxia, embòlia cerebral, trombosi cerebral, feridura, vessament cerebral…) en les què, ja sigui per l’oclusió d’una artèria o bé pel seu trencament, no arriba sang a una part del cervell, cosa que fa que les cèl·lules cerebrals morin. Els símptomes apareixen de forma sobtada: pèrdua de la força a un braç, a una cama o a ambdós; aparició de problemes per parlar i/o entendre el que ens diuen; aparició de desequilibri o inestabilitat; alteració de la visió en un o tots dos ulls; aparició de mal de cap molt intens... I les possibilitats de recuperació sense seqüeles depenen en gran mesura del temps que passa fins que, un cop apareixen els símptomes, es fa un diagnòstic i tractament adequats. Per això és molt important, d’una banda, millorar el coneixement dels símptomes d’un ictus per part de la població a fi que puguin identificar-lo quan es produeix i, de l’altra, reduir el temps per iniciar el tractament.
El “Codi ICTUS”, un codi d’emergència específic que dóna resultats
L’ictus afecta sobretot a la població d’edat avançada, tot i que cada cop es donen més casos en menors de 65 anys. De fet, és la primera causa de mort entre les dones catalanes i la tercera entre els homes, i és la primera causa de discapacitat mèdica en adults. Per tant, és una malaltia que té un impacte social molt gran, tot i que es pot beneficiar molt d’un diagnòstic i un tractament ràpids. Per aquest motiu, el Departament de Salut compta amb un Pla Director de la Malaltia vascular cerebral que integra, sota una perspectiva territorial, tot un seguit d’actuacions adreçades a reduir l’impacte d’aquestes malalties: la promoció de la salut i prevenció de malalties vasculars, el diagnòstic precoç, el tractament adequat i la rehabilitació.
A més, el 2006 es va implantar a Catalunya el Codi Ictus, un codi d’emergència que compta amb una xarxa d’hospitals comarcals, entre ells el de l’Alt Penedès,  i tretze hospitals de referència, i que millora la rapidesa del tractament de l’ictus agut. Així, des de la seva posada en marxa, la mortalitat ha baixat del 15,5% dels casos, al 13,6% registrat en el que va de 2011 tot i que el nombre de casos s’ha incrementat en un 15,5% en el mateix període de temps (passant de 10.650 12.300).
Alhora, aquest treball hospitalari en xarxa ha permès incrementar notablement a Catalunya el nombre de trombòlisis i de reperfusions, els dos tractaments més efectius, el que comporta un benefici per a la possibilitat de recuperació dels pacients. En aquest sentit, entre el 2005 i el 2010, les trombòlisis (destrucció del coall) han passat de fer-se en 4% dels casos a aplicar-se en el 10,5%, mentre que la reperfusió (restaurar el rec sanguini) ha passat del 4% al 12,4%.
La Xarxa Teleictus és un exemple en que les noves tecnologies de la informació i la coordinació dels equips assistencials dels dos hospitals, han fet possible que es millori l’aplicació del codi ictus, i d’aquesta manera l’assistència a les persones que el pateixen.
(En la imatge el neuròleg de Bellvitge conversant amb els metges internistes de l’Hospital).