Informació corporativa

Notícies

<< tornar al llistat de notícies

29 de maig de 2017 - Per: Comunicació i CEA

II Jornada d'Ètica de l'Alt Penedès del 3 de febrer de 2017. Ètica i mort digna

Resum del contingut, vídeos amb les intervencions dels ponents i conclusions dels diferents grups de debat

Resum de la Jornada

El passat 3 de febrer  es va celebrar a Vilafranca del Penedès  la II Jornada d'Ètica de l'Alt Penedès, 'Ètica i mort digna. És possible decidir com volem morir?'

Organitzada pel Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès i el del Centre Sociosanitari Ricard Fortuny.

Va tenir molt bona acollida doncs hi van participar més de 150 persones,  professionals del territori de l'àmbit sanitari i del social, de l'atenció d'aguts i sociosanitària i també en representació dels ciutadans, diversos ...

La presentació formal va donar pas a la primera part de la Jornada que pretenia actualitzar i clarificar els conceptes legals i ètics relacionats amb la mort digna, així com els instruments de què es disposa per a respectar la voluntat de la persona.

Francesc José Maria, advocat, vocal del Comitè Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, membre Secció de Dret Sanitari de l'ICAB i Vocal Junta Directiva Associació de Juristes de la Salud i  Begoña Roman, professora de la Universitat de Barcelona, vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya i presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya van plantejar les seves conferències de manera brillant, donant peu a diverses preguntes i reflexions dels assistents.

Després i introduint la part més vivencial, Marc Illa graduat en filosofia i cursant màster en bioètica, ens va fer una aproximació a la bioètica narrativa, donant pas d'aquesta manera a la visualització dels fragments de les pel·lícules escollides per a abordar els temes de debat.

Aquesta primera part de la Jornada es pot visualitzar íntegrament en aquest ENLLAÇ al canal de Youtube amb els vídeos de les INTERVENCIONS dels PONENTS 

Després de veure conjuntament la selecció de seqüencies de les pel·lícules, els assistents a la Jornada es van distribuir en quatre grups de debat, corresponents als diferents temes relacionats amb els fragments de les pel·lícules que s'havien vist. La composició dels grups era multidisciplinari i divers per tenir una visió des de diferents vessants i una mirada el més transversal possible. El grups estaven conduïts pels Jubis, grup jubilat de docents de l'Alt Penedès, que aportaven la visió des de l'educació i la pedagogia.

Resum del Grup-A corresponent a la pel·lícula ''Amar la vida''

Els dos talls de la pel·lícula es corresponen amb el principi i final de la mateixa. El primer amb la comunicació del diagnòstic a la protagonista  i el segon amb l'intent de reanimació, que ella havia rebutjat per escrit.

Al grup es van valorar principalment tres aspectes:

  1. La importància d'una bona informació i comunicació
  2. La presa de consciència.
  3. És possible decidir sobre la pròpia mort.

Referent al primer aspecte, la importància d'una bona informació i comunicació:

En el film "La comunicació" està exclusivament centrada en la informació del diagnòstic. El professional és molt curós en termes mèdics però gens en els emocionals.

Es va valorar com a molt important i necessari per a la persona afectada tenir un bon acompanyament d'un professional.

Informar de totes les possibilitats que es tenen davant un diagnòstic greu, és imprescindible per poder decidir el què cal fer.

Hi ha famílies, que, amb l'excusa o no, de que el malalt no ho vol saber, amaguen la gravetat de la malaltia al pacient.

La manca de costum de parlar sobre la mort té conseqüències importants a l'hora de prendre decisions.

Referent al segon aspecte tractat, la presa de consciència:

És important esser conscient de que les decisions que es poden prendre anticipadament, determinaran les circumstàncies del desenllaç terminal.

La majoria de les intervencions evidenciaven que en general hi ha un gran desconeixement sobre les possibilitats legals de condicionar l'atenció i els tractaments a rebre. Els tràmits i els documents específics només estan a l'abast del coneixement de persones especialment interessades en aquests assumptes. La descoordinació entre professionals també pot ser un obstacle en molts casos.

També en aquest cas es feia esment en que la vida i la mort s'observen separades per prejudicis i tabús.

Referent al tercer aspecte tractat, "És possible decidir sobre la nostra mort?":

Sobre la pregunta i motiu principal de la jornada, la impressió general era que sí. Que hi ha els mitjans per fer-ho. Però que tots els raonaments i condicionants que hem anat comentant, desvirtuen una possible normalitat social.

Sembla que per poder-hi optar d'una forma natural, acceptada, respectada i compartida encara queda camí per fer.

Resum del Grup-B corresponent a la pel·lícula ''Mi vida es mía''

En aquesta pel·lícula un escultor té un accident de trànsit de greus conseqüències que el deixa tetraplègic i necessitat d'hemodiàlisi de manera permanent. Després dels primers 6 mesos, afronta les greus repercussions que ha patit, reclama al metge que li sigui retirat el tractament d'hemodiàlisi perquè no vol viure d'aquesta manera.

El grup debat sobre :

El concepte de " vida" que és subjectiu i diferent per a cada persona, segons com entén el protagonista la "vida", entén també la mort i per això defensa poder "morir dignament". Ressaltar que la paraula "vida" s'interpreta des d'un punt de vista bio-psico- social- espiritual i no exclusivament biològic.

Morir és un fet íntim i personal, i per tant, la persona té tot el dret a poder fer-ho fent ús de la seva llibertat de decisió.

Respecte a la pregunta "és possible decidir sobre la nostra mort", títol de la Jornada, la resposta és que hi ha impediments legals.

El rebuig del tractament i la sedació pal·liativa que estan reconeguts i legalitzats al nostre país, no sempre són coneguts ni és fàcil aplicar-los.

Tothom està d'acord en què el rebuig del tractament, s'accepta en general, als malats pal·liatius.

Sorgeixen altres preguntes "fins a quin punt és necessària sempre la decisió judicial per retirar un tractament?".

Enfront a la pregunta eutanàsia si o no? Molts membres de la taula creuen que encara no estem prou preparats, i que cal molta informació i formació.

És un tema complex, difícil de trobar una resposta que satisfaci a tothom.

Es ressalta la importància d'una reflexió personal i d'un debat a la societat.

Resum del Grup-C corresponent a la pel·lícula ''Corazón silencioso''

Una malalta amb ELA abans de perdre el control del seu cos i haver de dependre d'altres, planifica la seva mort amb fàrmacs i el comiat amb les persones més estimades a casa seva. Per evitar comprometre legalment els seus familiars ha de fer-ho abans de perdre del tot l'autonomia per la penalització que hi ha al seu país de l'eutanàsia i el suïcidi assistit

Aquest grup fa les següents consideracions :

Tenim (creiem que tenim) dret a decidir (que "el legislador" s'apliqui a la feina!) i a tenir una mort digna i/o bona en situacions de patiment greu, intolerable, estant en possessió de les facultats per a decidir...

Cal informar i promoure els documents de voluntats anticipades, els testaments vitals, simplificar-ne els tràmits, i que es pugui informar els usuaris (no només els que estan en fases últimes de la vida!) sobre la possibilitat d'expressar, de detallar, com volem ser tractats.

La situació que presenta el film expressa perfectament una sèrie de contradiccions doloroses, "injustes", en què ens podem trobar: Un metge (precisament!) no pot ajudar a morir legalment a la seva esposa, afectada d'una esclerosi lateral amiotròfica... Ha de robar de l'hospital els fàrmacs... Ha de fer veure que, en una estona que ell s'ha absentat de casa, la seva dona s'ha suïcidat... Al nét adolescent, que planteja moltes preguntes, primer se'l vol "protegir" amb silencis... però després se'l fa partícip de la situació.

Si les coses s'haguessin pogut fer més lliurement, més "legals!", s'hauria pogut disposar de més temps per a fer més bé les paus familiars i superar antics conflictes, per a perdonar-se, per acceptar-se els uns i els altres... cal un canvi legal.

La mort de la protagonista és, per tant, una "bona mort" en el sentit que decideix morir i mor abans de patir les fases més greus de la seva malaltia... Però és "dolenta", molt, perquè la família ha tingut d'acordar recórrer a l'engany, a la il·legalitat, a la trista farsa: Els familiars se'n van de la casa i de la trobada familiar abans que el marit lliurés a la seva dona els fàrmacs que li havien de causar la mort... El marit se n'anirà també, i figurarà que ha estat un suïcidi...

La pel·lícula suscita la reflexió sobre el mode nostre de viure en què ignorem la mort, en fem un tabú, l'"amaguem"... No se'ns educa per morir... D'alguna manera s'hauria de fer...

Ens toca, sembla, en bona part, educar-nos nosaltres a nosaltres mateixos, cadascú... Es necessiten més debats que parlin de la mort.

La "nostra" no és "la" manera humana de viure... És només una manera... N'hi ha, n'hi ha hagut, i n'hi haurà d'altres... Segur que anirem aprenent, poc a poc, més i més, a viure i a morir...

Resum del Grup-D corresponent a la pel·lícula ''Las invasiones bárbaras''

La pel·lícula explica d'un home amb càncer avançat té dificultats per acceptar la realitat de la seva imminent mort i trobar la pau abans del final, sobretot perquè té raons per lamentar-se d'alguns aspectes del seu passat. El seu fill del que feia temps estava distanciat, la seva exdona, les seves antigues amants i els seus amics de sempre es trobaran amb ell per compartir els seus últims moments i ajudar-lo a morir tranquil.

Les conclusions d'aquest grup són :

El pacient mort com desitja a casa i rodejat dels seus familiars i amics, amb una eutanàsia que és il·legal, i sembla que no és del tot conscient que amb aquest acte involucra a altres persones.

Els familiars i amics es retiren rere la finestra en el moment que la noia li injecta la droga perquè l'acte de morir pertany a la més estricta intimitat, i cal facilitar aquesta intimitat i respectar les decisions del pacient.

Es parla sobre el paper dels professionals quan arriba el final de la vida. A vegades es fan moltes intervencions mèdiques ( moltes vegades pressionats per la família i/o per la societat ) que són innecessàries i que només serveixen per allargar un procés irreversible. Es demana als professionals que siguin valents i èxplicits, plantegin als pacients i familiars aquest temes amb claredat. La societat, en general, hauria de canviar el punt de vista que té avui del fet de morir, acceptant que forma part del procés natural de la vida.

Es debat sobre el paper dels professionals en l'aplicació de l'eutanàsia. Ha d'haver-hi un marc jurídic i sanitari que l'empari , i també un acompanyament i una preparació. Es compara amb la situació viscuda, quan es va legalitzar l'avortament.

Alguns assistents demanen que s'aclareixi el valor jurídic del PDA que sembla no tan clar com un DVA.

Finalment tots els grups estan d'acord en què la llei hauria de garantir la defensa dels drets de les persones i la majoria de la població considera "morir dignament " un dret fonamental, garantint el respecte a la dignitat de cada persona i que pugui afrontar el final de la seva vida segon les seves conviccions.