Professionals

Coneixement

<< tornar al llistat de notícies

Novembre de 2011 - Per: Comunicació

La Dra Olga Nolasco ens explica la seva experiència com a cooperant al Txad

Imatge

El passat mes de novembre he tingut l’oportunitat de repetir una missió humanitària al Txad (5è país més pobre del món).

L’experiència és absolutament gratificant i enriquidora, com pot testimoniar qualsevol que hagi fet cooperació sobre el terreny: pots observar com pot ser feliç la gent amb el mínim imprescindible per viure, concretament ells viatgen, de vegades sense mitjans (a peu), o qui pot en bicicleta o en moto, durant quilòmetres, tota la família i amb totes les seves pertinences materials (literalment quatre estris de cuina, el fogonet, unes estores pel terra i la roba que duen posada) per arribar a visitar-se i consultar els seus mals, però són absolutament feliços i esperançats per l’ajuda que li pots proporcionar ( tot i que de vegades no saps ni que fer, quan veus patologies greus que aquí ni veus ni se sap com tractar).
Pots comprovar que a pesar dels seus problemes, no perden el somriure ni les ganes de viure.

També és una forma d’aprendre a sortir-te de la situació amb mitjans precaris i amb inexperiència en patologia aquí no vista, però improvisant i amb bona fe, i te n’adones que a pesar de la manca de material, d’aigua corrent o llum, la manca d’esterilitat de certes coses (Black & Deker), a pesar de tenir insectes estranys de tota mena que en ocasions es passegen per quiròfan, etc. les coses surten raonablement bé per aquelles condicions i sorprenentment quasi sense infeccions.

En les 2 missions que he fet, no hem perdonat mai ni el bon humor ni el bon menjar, portant bon embotit per esmorzar (espanyols), rom pel “mojito” del vespre (els francesos), ni las migas (ja tot un clàssic de cada missió mixta espanyola – francesa).

L’experiència la recomano a tothom (en referència a la cooperació sobre el terreny, de qualsevol mena). És un bon exercici d’humilitat i una lliçó de la qual aprens sobre tot a tocar de peus a terra i reconèixer que existeix gent amb problemes realment greus que no perden el seu orgull, la seva resistència i les ganes de viure, dignes d’admirar i d’imitar.
Nosaltres poden aportar un granet de sorra en millorar una mica la seva situació, ja que els que poden (governs propis i d’altres països), no estan interessats en fer-ho.

Més informació relativa a AHSorg.org